( Carta a cupido ->

M’encanta la sensació que es té quan s’està enamorat, en general: De la vida, de l’estiu, de la gent nova, dels amics de sempre, de les coses que t’agraden, d’una cançó…

O els rampells que t’agafen de sobte quan te'n adones que ets molt feliç i vols ballar,...escriure, sortir, escoltar musica, riure...

Però quan es tracta d’estar enamorat d’ algú la cosa canvia. El cor et batega exageradament ràpid quan hi penses o quan estàs amb aquella persona. Et comportes d’una manera gairebé automatitzada i els nervis fan que et suïn els palmells de les mans. Amb aquest panorama evidentment tens ganes d’engegar a córrer però a l’hora no vols marxar, vols veure-la i estar amb ella. De sobte et descobreixes imaginant com seria tot si estiguéssiu junts i t'invaeix una sensació que va mes enllà de tota felicitat coneguda.

I la por?: "Pot ser no som tan compatibles a l’hora d’estar junts." " I si em fa mal com els/les altres imbècils que han passat per la meva vida?" "I si només esta jugant? Pot ser no, però...quan em conegui mes a fons, seguirà sentint el mateix? O es rallarà i se’n anirà amb la primera tipa que vegi mes interessant que jo?"

Això no es amor, es histèria, i ens a passat gairebé a tothom. Es una malaltia que fa que es tambalegi tot. Fa que no siguis tu mateix i t’omple el cap de fantasies irrealitzables. Mai estàs segur de si ja fas be o de si podries fer-ho millor, de si aquella persona es l’encarnació dels tots els teus ideals o simplement una il·lusió que projectes en algú qualsevol.

L’amor no es això o al menys jo crec que hauria de ser diferent. Mes semblant a una bona amistat. Sentir que amb aquella persona hi pots confiar, que li pots explicar els secrets que no has explicat mai a ningú, algú amb qui la intimitat sigui l’àmbit mes segur per on moure’s i no l' inrevès.

L’amor hauria de ser per tota la vida i no per el temps que duri una relació.

L’amor no es celebra un dia qualsevol al calendari...

Per que trobo que es tan difícil trobar “la persona” que, si a sobre, tot quadra, no ho celebraríeu tots els dies de la vostra vida?

En fi, mai he entès aquest dia però mentre la gent s’estimi que es regali bombons quan vulgui...

tonets!**