casualitat

Comença de nou i no se per que ho sé. L'únic que se es que mai sembles estar preparat per les coses que desitges. Ho vols, ho vols…però quan ho tens no saps que fer amb allò. O pitjor encara, …desaprofites l’ocasió fent-ho tot del revés.

A vegades m’agradaria ser menys intuïtiva i un xic mes racional, però...el cor em diu que no em deixi enganyar per la ment i els seus prejudicis i aquesta desconfia d’un cor que tants cops l’ha fallat…i que tants cops ha vençut contra tota lògica...pot ser per pura casualitat.

No...no crec en les casualitats, se'n tindrien que donar moltes per que passessin segons quines coses,...Però creure en el destí es perillós, això t’eximiria de tota responsabilitat vers les coses que fas. No...Cap d'aquestes opcions m'agrada...Crec en mi, crec que qui ho fa girar tot soc jo. No li he de demanar res a ningú, jo mateixa decideixo quan estic oberta a segons quins girs de la meva vida, però...tot i així, sempre hi alguna fil que se'm escapa...encara em deuen quedar esculls dels comtes de fades i els destins predits des del bressol en els que creia quan era petita....

En fi,...Es un dia mes i potser demà ja no hi pensaré...

Potser fins i tot...demà creure que em miraves d'aquella manera...per pura casualitat.